Música Sefardita

Arrel de  l’expulsió dels jueus sefardites d’Espanya del 1492, el poble hispano-jueu es va dispersar pel nord d’Àfrica, el Mediterrani oriental i Europa occidental. Depenent de les condicions polítiques que hi havia en els diferents països de  destí, l’evolució històrica i cultural de cada un d’aquests tres grups va ser molt diferent.

Els sefardites que van viatjar cap al Mediterrani oriental (en aquell moment l’Imperi Otomà, actualment format per Turquia, Grècia, Bulgària, Macedònia, Bòsnia, Sèrbia, Croàcia, etc. ) van poder conservar les seves tradicions, la seva llengua i també les seves cançons sefardites. A causa de les circumstàncies polítiques de l’Imperi Otomà, aquest grup d’immigrants jueus van poder mantenir els seus trets identitaris durant molts anys.

Un dels trets característics culturals sefardites que ha despertat més interès ha sigut el seu repertori musical. Les cançons sefardites van anar transmetent-se de generació en generació i van anar incorporant noves melodies i lletres dels llocs per on van anar passant. La figura de la dona sefardita pren un paper molt important com a protagonista i transmissora de pràcticament totes les cançons

Per tant, no podem entendre la música sefardita sense tenir en compte tres aspectes fonamentals: el primer, les arrels hispàniques; el segon, la barreja amb les diferents cultures amb les quals han conviscut a l’exili; i el tercer, i molt important, el fet de ser una cultura de religió jueva. Les cançons sefardites s’han enriquit de tots aquests factors. Si a aquests tres aspectes l’hi afegim la distinció de gènere i ens centrem en el paper de la dona, podem apreciar la gran singularitat d’aquest repertori.

Són nombrosos els grups de música sefardita que han treballat cançons d’aquest gènere i musicòlegs que han analitzat aquest cançoner tan ric. Els principals gèneres poètic-musicals que formen aquest gènere son els “romances”, les “coples”, i les “canciones o canticas”:

Els “romances” són històries cantades (en molts casos força extenses) molt comunes en el repertori de tradició oral hispànic. Els seus personatges són, en general, reis, reines, princeses, nobles o cavallers de la societat medieval. El paper de la dona sefardita és molt important com a transmissora del “romancero”. Els “romances” servien com a contes per a joves i infants i com a  cançons de bressol pels nadons.

Les  “coplas”, en canvi, sí que són un producte fruit de la creació sefardita. La seva època de més esplendor va ser durant la diàspora, al voltant dels segles XVII i XIX, tot i que també podem trobar “coplas” de creació moderna.

Les “canciones o canticas”  (com es coneixen a l’orient) representen la lírica sefardita i la seva temàtica més comuna és l’amor. N’hi ha moltes que parlen sobre dones boniques, sobre mares que aconsellen a les seves filles, sobre fidelitat i infidelitat i laments d’amor i desig. A les “canciones o canticas”, a diferència dels altres dos gèneres esmentats, la lletra no segueix un fil argumental continuat, ni  tampoc un ordre fix lògic. Per aquest motiu es freqüent trobar cançons que incorporen estrofes agafades d’altres cançons. En qualsevol cas, es tracti del gènere que es tracti, pràcticament el 100% de les històries tenen una dona com a protagonista.

Grups de Música Sefardita

Entre els nombrosos grups de música sefardita, que treballen sobre aquestes melodies, trobem Evoéh. Creat per l’Ariana Barrabés (veu) i el Jesús Olivares (guitarra), Evoéh va néixer amb la intenció d’aportar una nova visió de la música i la poesia del nostre entorn. L’any 2016 el grup va publicar el seu tercer disc “Cantadme galanica: la magia en la voz de la mujer sefardí”, un projecte basat en la investigació de l’Ariana Barrabés sobre les cançons sefardites. L’Ariana s’ha especialitzat en música popular i tradicional, amb un especial interès per les melodies de transmissió oral. El seu projecte de final de carrera la va portar a contactar amb grans estudioses i expertes en la matèria, com la Susana Weich-Shahak, Judith R. Cohen, Paloma Díaz-Mas, Ascensión Mazuela Anguita, etc.

Aquestes melodies, que es van estendre per tot el Mediterrani, són la font d’inspiració d’aquest projecte. La “galana” representa totes les dones que,  en segon pla, han anat transmetent totes aquestes cançons, generació rere generació.

Cantadme galanica és un petit i humil homenatge a labor de totes les dones, no només les d’origen sefardita, sinó a totes les que, tot  i trobant tants impediments per expressar-se, han aconseguit que el seu llegat segueixi viu. Han aconseguit que, per damunt de pobles i religions, siguem molts els que sentim admiració i ganes d’aprofundir en aquest llegat. Aquesta és la màgia de la veu de la dona sefardita.

Les dones no apareixen tan sols com a protagonistes de la gran majoria de cançons (com a filles, mares, sogres, esposes fidels i infidels, belleses, núvies…), sinó també com a les principals portadores i transmissores d’aquest coneixement. Durant l’edat mitjana i en èpoques posteriors a l’expulsió dels jueus de la península Ibèrica, les reunions exclusivament de dones eren habituals. De mares a filles s’ensenyava el cant de les “plañideras (endechaderas u oinaderas)”, cançons per fer adormir als infants, cants de festeig i els “prikantes” per curar (conjurs per sanar fent servir la paraula). El seu escàs protagonisme musical en públic – en excepció d’aquells moments en queon la participació dels homes no era digna, com és el cas de les “plañideras”- va fer que dins de casa, la dona desenvolupés una “cultura femenina” aïllada del món regit pels homes. Una cultura que va ser censurada, menyspreada i desqualificada, acusada de bruixeria i condemnada durant  les èpoques més fosques.

La tria de les melodies que formen part del disc “Cantadme galanica” no segueix un criteri musicològic sinó purament artístic. Algunes de les cançons triades per Evoéh són les que us exposem seguidament:D

Durme, durme, hermozo hijico (La nana dels bons auguris)

En la tradició sefardita, les cançons de bressol no són massa freqüents. Els romanços i les seves llargues històries eren el gènere més usat per adormir els nadons i entretenir als altres infants, no obstant això, no podia faltar aquesta bella cançó de bressol en el repertori.

Durme, durme, hermozo hijico. Durme durme, con savor.
Cerra tus luzíos ojicos. Durme durme, con savor.
A la scola tú te irás y la Ley t’ambezarás*.

*Ambezar: aprender

Los guisos de la berenjena

Copla sefardí de la tradición de Rodas. Explica siete formas de guisar la berenjena o merenjena, verdura muy apreciada en la cocina sefardí. Versiones manuscritas recogen hasta treinta y cinco modos de prepararla. Entre las estrofas se va intercalando la simpática frase “A mi tío Cerasí, que le agrada beber vino: con el vino, vino, vino, mucho y bien a él le vino”. En una sección vocal polifónica a capela, Evoéh introduce las canciones sefardíes “Descanso de mi vida”, “Esa montaña d’enfrente” y “Durme, durme” (diferente de “Durme, durme hermozo hijico”).

Siete modos de guisados se guisa la merenjena.
La primera de las guisá es la vava de Elena.
Ya la hace bocaditos y la mete’n una cena.
Esta comida la llaman comida de merenjena.

La segunda que la guisa es la mujer del Shamas,
La cavaca por ariento y la hinchi d’aromat.
Esta comida la llaman la comida la dolmá.

La tracera que la guisa es mi prima Ester de Chiote.
La cavaca por arientro y la hinchi d’arroz moti.
Esta comida la llaman la comida la alomondrote.

La alburnia es saborida en color y en golor.
Ven haremos una cena mos gozaremos los dos.
Antes que venga el gosano y le quite la sabor.

En las mesas de las fiestas siempre brilla el jandrajo.
Ya l’hacemos pastelicos, ellos brillan en los platos.
Asperando a ser servidos con los güevos jaminados.
La salata maljasina es pastosa y saborida.
Mi vecina la prepara con mucho aceite de oliva,
Estos platos acompañan a los rostros de gallinas.

La setena que la guise es mejor y más janina.
La prepara Filisti, la hija de la vecina.
Ya la mete en el forno, de cabeza a la cocina,
con aceite y pimienta ya la llama una meyina.

n

Morena me llaman

Una de les cançons més conegudes entre els sefardites d’orient. La seva temàtica té nombroses concordances amb la poesia medieval hispànica. Existeixen vàries versions amb melodia i lletra diferents. En la versió d’Evoéh s’hi barregen dues d’elles.

Morenica a mí me llaman, yo blanca nací:
el sol del enverano m’hizo a mi ansí.
Morenica, graciosica sos.
Morenica y graciosica y mavra matiamu*.

Morena me llaman, yo blanca nací,
de pasear galana mi color pedrí.
Dizime galana si querés venir.

Los velos tengo fuertes, no puedo venir.
Morena me llama, el hijo del rey.
Si otra vez me llama me vo yo con él.

*en griego: ulls negres meus

Una matica de ruda
També coneguda com La guirnalda de rosas. La ruda és una planta molt important de la medicina tradicional i de l’etnomedicina sefardita pels seus poders curatius i protectors. La màgia transmesa per la veu de les prikanteras (curanderes sefardites que feien servir unes fórmules verbals anomenades prikantes pels seus rituals) va inspirar els jocs vocals de la versió d’Evoéh.

Una matica de ruda, una matica de flor.
– Hija mía, mi querida, disme a mí quién te la dio.
– Me la dio un mancevico que de mí se enamoró.
– Hija mía, mi querida, no te eches a perdición.

Arbolera (Don Amadí o “La vuelta del marido”)

Romance d’una temàtica molt estesa arreu d’Europa. La protagonista pregunta a un cavaller si té notícies del seu marit (sovint  absent a causa de la guerra). El cavaller resulta ser el marit que, com que no el reconeix, aprofita per comprovar la fermesa i fidelitat de la seva esposa. Don Amadí podria fer referència al llegendari cavaller errant Amadís de Gaula.

Arbolera, arbolera, arbolera tan gentil.
¿Si verías al mi marido, si pasaría por aquí?
¿Onde vas vos cavallero, onde vas vos por aquí?
¿Si verías al mi marido, a mi marido Amadí?

– ¿Cualo das, la mi señora, que vo lo traigan aquí?
– Daré yo mis tres doblones que me quedaron de Amadí.
– Poco das, la mi señora, que vo lo traigan aquí.
– Daré yo mis tres molinos que me quedaron de Amadí.

– Poco das, la mi señora, que vo lo traigan aquí.
– Mal año al caballero que tal pensó él por mí.
– No maldigas, la mi señora, que so vuestro Amadí.
Se tomaron de la mano, que por holgar y por dormir.

Hija mía

Cançó lírica sefardita. Com també passa en la cançó tradicional turca, les estrofes no mantenen  continuïtat entre elles.

– Hija mía mi querida, amán, amán, no te eches a la mar.
Que la mar está en fortuna, mira que te va a llevar.

– Que me lleve que me traiga, amán, amán, siete picos de hondor.
Que m’engluta peixe preto para salvar del amor.

Una fuente frente de otra, amán, amán, bebí agua y me afertí.
Dile, niña, a tu madre que te quero para mí.

Cuatro años de amor

Cançó de desamor que, per les seves peculiaritats rítmiques, s’ha emparentat amb la tradicional tarantel’la italiana.

Cuatro años d’amor cortezimos los dos.
A la fin salvación no tuvimos los dos.

– Me dixiste que t’aspere en el bodre de la mar.
T’asperí y no venites. Yo me metí a llorar.

– Hablame conforme hablas no sos hija d’engañar.
Y si es por la tu mamá yo la haré de aceptar.

– No m’espanto de mi madre, ni menos de mi papá.
M’espanto de ti querido, no me dexes engañar.

¿Por qué llorax blanca niña? (La partida del esposo)

El marit se’n va a la guerra i la dona es queda a casa per cuidar la llar i els fills. És una temàtica molt recurrent en les cançons populars, no només les sefardites.

¿Por qué lloras blanca niña, por qué lloras blanca flor?
Lloro por vos caballero, que vos vas y me dejas.
Me dejas niña y muchacha, chica y de poca edad.
Tengo niños chiquiticos, lloran y demandan pan.

Adío querida

Cançó lírica sefardita. Una altra melodia, la de La rosa enflorece, hi apareix en forma d’interludi instrumental.

Tu madre cuando te parió y te quitó al mundo
corazón ella no te dio para amar segundo.

Adío, adío querida, no quero la vida, me l’amargates tú.

Va, búscate otro amor. Aharva otras puertas.
Aspera otro ardor, que para mí sos muerta.

Yo m’enamorí d’un aire

Aquest títol, apareix a diverses tradicions orals hispàniques. Per mitjà de les seves boniques línies melismàtiques, Evoéh l’hi dóna un aire de taranta.

Yo me enamorí de un aire, de un aire de una mujer,
de una mujer muy hermosa, linda de mi corazón.
Yo me enamorí de un aire. Linda de mi corazón,
linda de mi corazón.

Yo me enamorí de noche, el lunar ya me engañó.
Si esto era de día yo no ataba amor.
Si otra vez yo me enamoro sea de día con sol,
sea de día con sol.

A la una nací yo

De totes les cançons sefardites arranjades per Evoéh, A la una nací yo es l’únic tema que , s’interpreta acompanyat només per la guitarra, per tal de donar-li uns aires de petenera andalusa.

A la una nací yo, a las dos m’engrandecí.
A las tres tomí amante, a las cuatro me cazí.

Disme niña dónde vienes, que te quiero conocer.
Si tú no tienes amante, yo te haré de defender.

Alma, vida y corazón.

Yéndome para la guerra, dos bezos al aire di.
El uno es para mi madre, y el otro es para ti.

Alma, vida y corazón…

Triste estaba el rey David

Tot i que aquest tema té diferents versions que han arribat a nosaltres fins al dia d’avui, el grup ha decidit reproduir la música que va escriure Alonso Mudarra a  Tres libros de música en cifra para vihuela el 1546.

Les poesies luctuoses cantades pels sefardites s’anomenen endechas u oínas.Per la seva temàtica aquest romance era cantat com una endecha. Aquestes cançons eren interpretades per dones, generalment semi-professionals, que s’anomenaven endechaderas u oinaderas. La lletra prové de dues fonts diferents.

Triste estaba el rey David, triste y con gran pasión,
cuando le vinieron nuevas de la muerte de Absalón.

– Ven aquí la mi mujer, de preto vos vistas vos,
que mataron al mi hijo, al su hijo Absalón.

Llorando y endechando a su hijo Absalón:
– No te quisiera ver muerto sino vivo en mi prisión, Fili mi, Absalón.
Yo te otorgara perdón.

Cuando el rey Nimrod

Copla hagiogràfica que relata el naixement del patriarca Abraham. Aquesta era una de les coplas que es cantava durant el ritual de circumcisió dels nens, ja que Abraham va ser el que ho va instituir. Existeixen diverses versions, de la tradició escrita i de la tradició oral. La de transmissió oral és la més curta i simplificada. En aquesta versió es barregen paraules d’alguns dels textos de la tradició escrita i de la tradició oral més coneguda.

Cuando el rey Nimrod al campo salía
miraba en el cielo y en la estrellería.
Vido una luz santa en la judería
que había de nacer Avraham Avinu.

Avraham Avinu, padre querido
padre bendicho, luz de Israel.

Luego a las comadres encomendaba
que a toda mujer que se encintara,
si pariya hijo al punto lo mataran,
que habíya de nacer Abraham Avinu.

Avraham Avinu…

La mujer de Terah quedó preñada
y de día en día él le demandaba:
¿De qué tenés la cara demudada?
Ella ya sabía el bien que tenía.

Avrix mi galanica

I, per acabar, una cançó de festeig típica del repertori dels casaments sefardites, que va inspirar el títol del disc.

– Avrix mi galanica que ya va a amanecer.
– Avrix no vos abro, mi lindo amor,
la noche yo no durmo pensando en vos.

– Mi padre stá meldando, mos oyerá.
– Matalde la luzezica, así se dormirá,
matalde la luzezica, así se echará.

– Mi madre está cuziendo, mos oyerá.
– Pedrelde la agujica, así se dormirá,
pedrelde la agujica, así se echará.

Evoéh reinterpreta la música sefardita amb dues combinacions instrumentals diferents, en formació de duet o sextet. Com a duet alternen llaüt i guitarra amb la veu acompanyada de pandero i saltiri d’arc. Aquesta combinació d’instruments, ens transporta a la intimitat de la família, on es compartien la major part d’aquestes cançons sefardites, al voltant de la taula.

En la formació de sextet, Evoéh crea una amalgama entre diferents estils dins de la música mediterrània i el jazz. A més dels instruments anteriors també hi apareixen el contrabaix, el piano i teclat, la bateria, les karkaves, etc.

En qualsevol dels dos casos, Evoéh treballa perquè cada una d’aquestes melodies soni amb un aire diferent que evoqui els diferents llocs banyats pel mar Mediterrani. Cada cançó que Evoéh interpreta té personalitat pròpia i, alhora, conté, la màgia i l’essència que per sí soles tenen totes les melodies sefardites de tradició oral.