Vivo sin vivir en mí

Santa Teresa de Jesús i San Juan de la Cruz

ORIGEN DE LOS VERSOS

Al llarg de la historia trobem moltes al·lusions al morir d’amor, al visc sense viure, al moro perquè no moro, etc. Les trobem entre els místics medievals, els trobadors, el cançoner popular i la poesia tradicional. Podem remuntar-nos fins als salms hebreus del rei David o al Càntic de Salomó. Dámaso Alonso i García de la Concha han realitzats estudis exhaustius al respecte i ha reunit una quantitat enorme d’exemples. Així doncs, el tema està present en una llarga tradició cortesana, sovint entrellaçada amb la tradició popular.

Els versos de Santa Teresa i San Juan probablement van ser escrits al voltant de l’any 1571, a la Comunitat religiosa d’Àvila. En aquell moment els dos autors van mantenir un contacte freqüent, originant una autèntica simbiosis espiritual. De la Castella del segle XVI destaca l’art de glosar o d’afegir coples a la creació popular, i aquest es el mètode que ells van emprar per plasmar en poesia el seu misticisme.   

SIGNIFICAT I SENTIT

En grec mystikós significa tancat, arcà o misteriós. S’al·ludeix a una experiència, en vida, d’unió amb allò sagrat o diví. Vivo sin vivir en mi en un clar exponent del misticisme.

El sentit de la mort, de la vida i de l’amor en aquests versos transcendeix el concepte comú i vulgar que acostumem a plantejar en la vida quotidiana. Santa Teresa i San Juan saben jugar amb els diferents significats i matisos d’aquestes paraules. En aquesta polisèmia es sustenta i es desplega tota la bellesa d’aquestes poesies.

El més sorprenent es que l’experiència mística s’expressa d’una manera extraordinàriament semblant fins i tot en llocs, èpoques, religions i contextos molt diferents. Per exemple, podem citar les paraules de Mahoma recollides per Al Tirmidhi:

“Moriu abans de morir, i demaneu-vos comptes a vosaltres mateixos abans que us els demanin”

Aquest morir abans de morir té una concepció molt diferent a la defunció del cos físic. Fa referència a una transformació interior. Podem veure un altre exemple del sentit de la mort mística en un context molt diferent, en el colofó de l’òpera de Wagner “Tristany i Isolda”. En aquest drama trobem la mort d’amor d’Isolda, que no té res a veure amb la mort o el dolor físic, sinó amb l’esmentada transformació, com un pas a una altra dimensió. El clímax wagnerià ho transmet d’una manera sublim, com un deliri en el que la protagonista desapareix entre les onades de so de la gran orquestra.

El veritable sentit que evoquen les paraules vida, mort i amor, i la seva polisèmia, mereix ser reflexionat de forma individual per totes aquelles persones que els hi generi una inquietud.  

VIVO SIN VIVIR EN MÍ cançó

Aquesta versió cantada de Vivo sin vivir en mí està creada a partir d’una selecció de versos d’ambdós poetes i amb la música original de Jesús Olivares Heredia, fortament inspirada en cadències de la música del Renaixement espanyol, per tal de mantenir una coherència estètica i històrica amb el poema.

Està interpretada per Evoéh, amb la veu i el pandero d’Ariana Barrabés Romeo i el llaüt renaixentista de Jesús Olivares Heredia. Per més informació, podeu visitar www.evoeh.es

VIVO SIN VIVIR EN MÍ letra

Santa Teresa de Jesús

Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.

Vivo ya fuera de mí,
después que muero de amor;
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí:
cuando el corazón le di
puso en él este letrero,
que muero porque no muero.

Esta divina prisión,
del amor en que yo vivo,
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a Dios mi prisionero,
que muero porque no muero.

¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel, estos hierros
en que el alma está metida!
Sólo esperar la salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero.

¡Ay, qué vida tan amarga
do no se goza el Señor!
Porque si es dulce el amor,
no lo es la esperanza larga:
quíteme Dios esta carga,
más pesada que el acero,
que muero porque no muero.

Sólo con la confianza
vivo de que he de morir,
porque muriendo el vivir
me asegura mi esperanza;
muerte do el vivir se alcanza,
no te tardes, que te espero,
que muero porque no muero.

Mira que el amor es fuerte;
vida, no me seas molesta,
mira que sólo me resta,
para ganarte perderte.
Venga ya la dulce muerte,
el morir venga ligero
que muero porque no muero.

Aquella vida de arriba,
que es la vida verdadera,
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva:
muerte, no me seas esquiva;
viva muriendo primero,
que muero porque no muero.

Vida, ¿qué puedo yo darle
a mi Dios que vive en mí,
si no es el perderte a ti,
para merecer ganarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi Amado quiero,
que muero porque no muero.

San Juan de la Cruz

Vivo sin vivir en mí
y de tal manera espero,
que muero porque no muero.

En mí yo no vivo ya,
y sin Dios vivir no puedo;
pues sin él y sin mí quedo,
este vivir ¿qué será?
Mil muertes se me hará,
pues mi misma vida espero,
muriendo porque no muero.

Esta vida que yo vivo
es privación de vivir;
y así, es continuo morir
hasta que viva contigo.
Oye, mi Dios, lo que digo,
que esta vida no la quiero;
que muero porque no muero.

Estando absente de ti,?
qué vida puedo tener,
sino muerte padescer,
la mayor que nunca vi?
Lástima tengo de mí,
pues de suerte persevero,
que muero porque no muero.

El pez que del agua sale
aun de alivio no caresce,
que en la muerte que padesce,
al fin la muerte le vale.
¿Qué muerte habrá que se iguale
a mi vivir lastimero,
pues, si más vivo, más muero?

Cuando me pienso aliviar
de verte en el Sacramento,
háceme más sentimiento
el no te poder gozar;
todo es para más penar,
por no verte como quiero,
y muero porque no muero.

Y si me gozo, Señor,
con esperanza de verte,
en ver que puedo perderte
se me dobla mi dolor;
viviendo en tanto pavor
y esperando como espero,
muérome porque no muero.

Sácame de aquesta muerte,
mi Dios, y dame la vida;
no me tengas impedida
en este lazo tan fuerte;
mira que peno por verte,
y mi mal es tan entero,
que muero porque no muero.

Lloraré mi muerte ya
y lamentaré mi vida
en tanto que detenida
por mis pecados está.
¡Oh mi Dios! ¿cuando será
cuando yo diga de vero:
vivo ya porque no muero?

Deixa un comentari