Tradició sefardita

Els sefardites són els jueus que van ser expulsats de la Península el 1492. En el seu èxode, van dur un gran tresor cultural a tots els llocs per on van passar. La seva tradició musical es va enriquir en entrar en contacte amb noves llengües i costums, i va originar un cançoner que ens ha captivat per la seva bellesa.

El llegat sefardita es va dispersar i va evolucionar (i segueix fent-ho) en moltes direccions i llocs diferents. Per això, Cantadme galanica no presenta una estètica homogènia. Al contrari, cada cançó té personalitat pròpia, passant per aires de taranta, de jazz, de tarantella, de seguidilla, de cançó renaixentista i, com no, d’estètica turca i marroquina.
Alguns temes estan reinventats i uns altres s’interpreten com van quedar conservats en tractats del segle XVI.

Cantadme galanica
La màgia en la veu de la dona sefardita

Aquest és el nostre projecte sobre música sefardita, inspirat en les melodies jueu-espanyolas de tradició oral.

La galana representa a totes les dones que, a l’ombra, han anat transmetent aquestes cançons d’una generació a l’altre.

Es combinen elements de la música moderna i de la música tradicional, instruments actuals (bateria, teclats i contrabaix) i antics (saltiri d’arc, pandero i karkavas), a través d’un concepte original i innovador. Per descomptat, la veu i la guitarra espanyola són els elements principals que Evoéh manté en comú amb els altres projectes que interpreta.